Enric Pèlach i Feliu, Una vida al servei de Girona, Yauyos i Abancay

D’una carta, des de Yauyos:
“Abans de baixar de la mula, em vaig treure el barret que em protegia del fort sol serrà, per evitar que volés, perquè feia molt de vent. La mula va veure una cosa blanca que es movia, es va es- pantar, va esverar-se i va començar a fer uns salts cada cop més forts. Jo m’hi vaig aferrar, però vaig caure i em vaig trobar d’esquena a terra, sota el seu ventre blanquinós, amb un joc de potes de mula que volaven sobre meu. Em vaig quedar quiet i encongit fins que la mula va fer un salt i va fugir corrent”.

Va tornar a pujar-hi, encara que sense barret. El viatge va durar uns quants dies, va ser de poble en poble i a cadascun: catequesi, matrimonis, batejos, atenció a malalts, confessions. En acabar la carta, els diu unes frases que podrien resumir els seus 50 anys a la serra peruana:

“Què he fet? Sembrar el bé per tot arreu, diver- tir-me sobiranament. No us deia que quan la mula em va estabornir això era presagi d’un viatge ple de fruits? Que s’esveri la mula si vol, si així seré més eficaç! El que compta és fer que la vida cris- tiana continuï florint entre aquesta gent senzilla i bona.”