Salvats en esperança. Spe salvi

Els capítols del document porten per títol: “La fe és esperança”; “El concepte d’esperança basada en la fe del Nou Testament i en l’Església primitiva”; “La vida eterna, què és?”; “És individualista l’esperança cristiana?”; “La transformació de la fe-esperança cristiana en el temps modern”; “La veritable fesomia de l’esperança cristiana”; “Llocs d’aprenentatge i de l’exercici de l’esperança: I)La pregària com a escola d’esperança; II) L’actuar i el patir com a llocs d’aprenentatge d’esperança; III) El Judici com a lloc d’aprenentatge i d’exercici d’esperança”; “Maria, estrella d’esperança”.”Segons la fe cristiana, -explica el Papa a la introducció- la redempció, la salvació, no són simplement una dada de fet. Se’ns ofereix la salvació en el sentit que se’ns ha donat esperança, una esperança fiable, gràcies a la qual podem afrontar el nostre present: el present, encara que sigui fatigós, es pot viure i acceptar si porta cap a una meta, si podem estar segurs d’aquesta meta i si aquesta és tan gran que justifiqui l’esforç del nostre camí”.El Papa recorda que Jesús no portà “un missatge socio-revolucionari” com el d’Espartac i “i no era un combatent per a l’alliberament polític com Barrabàs o Bar-Kokebà”. El que Jesús portà “era quelcom totalment divers: la trobada amb el Déu viu, la trobada amb una esperança més forta que els sofriments de l’esclavitud que transforma des de dins la vida i el món”, “encara que les estructures externes romanguin igual”.