Tribunes de Barcelona

Les nobles tribunes, conegudes en el seu aspecte mes domèstic com a galeries, a més de font de llum i escalfor, d’enllaç entre la privacitat i la vida al carrer, han estat històricament un espai de recolliment i d’encontre familiar. Un nen amb joguina, mentre l’avi llegia el diari amb ulleres caigudes. La mare plegant la roba i, habitualment, un silenci trencat per un canari o per la sintonia d’un programa radiofònic. Un món que ara es renova amb l’arquitectura contemporània, però que conserva un aire nostàlgic. Com cantava Joan Manuel Serrat en la cançó “Temps era temps”: “Temps d’estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria”. Galeries i tribunes de Barcelona, aquest llibre en recull una selecció.